La història de l’art, entesa en la màxima amplitud del terme, només es pot comprendre com una immensa xarxa de relacions entre motius, tècniques, mites, narracions, reflexions, llengües i cultures… La pintura, la literatura, la música o el cinema dialoguen entre si en un camí incessant d’anada i tornada, sense el qual no es podrien entendre conceptes fonamentals com ara la tradició o la subversió, l’avantguarda o el classicisme. L’estudi d’aquestes relacions exigeix un marc teòric sòlid que vaja més enllà de la pura intuïció acadèmica o personal i que incorpore conceptes clau de l’anàlisi literària com ara la intermedialitat o la hipertextualitat. Això, a més a més, assegura un cert grau d’homologació metodològica, cosa que contribueix al rigor dels resultats científics i a la dignificació dels objectes d’anàlisi. Aquest llibre pretén contribuir a aquest propòsit a partir del treball dut a terme des del projecte d’investigació «Les relacions hipertextuals en la literatura catalana (1939-1983)». A banda de capítols escrits pels seus membres (Ramon X. Rosselló, Josep Vicent Garcia Raffi, Carme Gregori, Jordi Malé, Xavier Hernàndez-i-Garcia i Gonçal López-Pampló), el volum s’enriqueix amb les perspectives d’altres investigadors com Teresa Sala i Kurt Hahn. Manuel Baixauli, «un escriptor que pinta», tanca el llibre amb un suggeridor epíleg en què reflexiona sobre la seua trajectòria creativa.